Joan ja sortia a pescar amb el seu pare, sobretot a l’estiu, quan tenia vora onze anys. Diu que com que no era gaire bon estudiant, la barca li semblava el millor lloc per estar. Tot i això, i seguint les indicacions del seu pare, va estudiar mecànica en un cicle formatiu de grau mitjà a Girona. Aquests estudis li van permetre treballar de mecànic nàutic. Abans però, havia arribat a compaginar dues feines, a la pesca acompanyant al seu pare de matinada, i després corrents cap a un restaurant on feia de cambrer fins a mitja tarda, després descansar una mica, i corrents a fer el torn de nit altra cop amb la barca, i si li quedaven forces, encara sortia de nit amb els amics.
Cap als divuit ja treballava plenament en la pesca alhora que estudiava els títols necessaris per a dedicar-s’hi professionalment. A Palamós va estar-hi vora dos anys amb diverses barques, cosa que li va servir també per a fer les hores de mar que li demanava la titulació. Posteriorment es va enrolar amb en Francesc, un dels altres pescadors de Pesca Brava.
Primer es va comprar una petita barca de fusta, la Mireya, i va estar trampejant i sortint amb en Francesc, alhora que pel seu compte sortia a pescar una mica de sonso i una mica de tot, i diu que encara li anava força bé. El següent any però, ja es veia més en cor de guanyar-se la vida professionalment, i va començar a sortir ell sol.
Volen les casualitats de la vida que després de la Mireya es va poder comprar l’Helsa, la mateixa barca que havia tingut el seu pare (!), i que havia venut uns anys abans. Per coses del destí la barca va tornar a l’Estartit a mans d’un amic que li va voler vendre, i amb ella ja hi porta deu anys.
Normalment surt sol, no té mariner que l’ajudi, perquè com molts dels pescadors artesanals; li agrada anar al seu aire i sentir la llibertat de decidir en tot moment. Tot i això, no es desvincula dels altres, ben al contrari, pensa que és indispensable fer divulgació de l’ofici, i mai posa traves a l’hora de fer entrevistes o prestar-se per a reportatges, així com està totalment obert a col·laborar amb l’ajuntament o la confraria.
Això no treu de què estigui un pèl empipat amb com ha anat tot el tema pesquer en el poble de l’Estartit, que va passar de ser un refugi de pescadors, a un destí turístic, on diu que els pocs pescadors que hi queden sembla que estiguin arraconats i que tot sigui traves per a poder subsistir.
Es queixa que hi ha almenys cinc entitats que els hi estan a sobre, els inspectors de pesca, els de Brussel·les, els forestals, la guàrdia civil, els mossos… tots controlant que els d’arts menors pesquin segons la reglamentació, i això de vegades se’ls hi fa feixuc, però també reconeix el seu paper actiu, doncs hi ha hagut vegades en què alguns dels pescadors han pescat de sotamà i llavors ara es troben que les conseqüències les paguen entre tots. Al final se’n riu d’ell mateix i comenta que fa poc dies que ha deixat de fumar i que ara ho veu tot negre i està a la que salta.
El grup de pescadors artesanals de l’Estartit, del qual hi forma part, a poc a poc ha aconseguit organitzar-se i posar-se al dia. Han instal·lat les màquines d’etiquetatge i pes reglamentàries, així com d’altres formalitats necessàries per a poder vendre el peix; com l’encert de contractar a l’Eloisa, la noia que, un cop ells arriben a port, els duu tot el peix a vendre a la llotja de Palamós, i això els ha alliberat d’anar-hi cada un d’ells per separat.
El següent pas, diu que serà establir-se com a un comprador més de la llotja de Palamós mitjançant l’associació Pesca Brava, per a poder vendre ells directament al sector de restauració i no quedar tan exposats a les mans d’alguns intermediaris que no valoren suficient les arts menors de pesca i per tant no se’ls retribueix com pertocaria.
El parte meteorològic, a part de consultar-ho pels canals usuals com el windfinder o windguru, li consulta a en Josep Pascual, observador constant i gran coneixedor de la meteorologia de l’Estartit (que donaria per moltes línies més), quan se’l troba pel poble, o bé consultant-ho a la seva pàgina web (http://meteolestartit.cat/).
Joan diu que no s’ha especialitzat a pescar res concret, que a ell el que li agrada és “la pesca”, així en general, i per tant diversificant i fent una mica de tot, és com millor se sent. Tant gaudeix anant a palangre i treure dorades, déntols o meros, com pescant tonyines, o lluç, o anant a la sèpia, o a la llagosta, o a treure garoines…, bé amb el tema de les garoines comenta ara li comença a fer una mica de recança doncs:
“s’ha d’estar molt en forma, t’has de posar a l’aigua en ple hivern, i com que les agafes una a una, fent capbussades a pulmó, és molt laboriós, i potser seria una de les coses que deixaria”
Anar alternant l’espècie objectiu, a més de permetre-li trencar la monotonia i fer-li seguir la temporalitat de cada una, té el beneficiós efecte de no esgotar la seva població.
Com a nota final ens explica que un cop, quan encara sortia a pescar amb en Francesc, sortint de matinada, van veure un dofí al qual li sortia mig cos de l’aigua, estava allà parat…, com dret. Se’l miraven però aquest no es movia, feia com una mica d’angúnia (segurament van recordar tots els contes i llegendes que havien escoltat de petits). Al final, vençuts per la curiositat, s’hi van anar acostant amb la barca, amb molt de compte i quin no va ser el seu ensurt en veure que era un dofí inflable…!
(En aquestes transcripcions, s’ha intentat preservar la manera d’expressar-se de cada pescador)
Escriu un comentari