Toni Expósito, un jove amb les coses clares

Toni Expósito, és el més jovenet de tot l’equip de pescadors d’arts menors Pesca Brava. Professionalment tan sols fa un any que es dedica a la pesca, però hi ha entrat amb molta força i les coses molt clares.

Dins la seva família, que ell recordi, no hi ha antecedent de pescadors, tot i això de ben petit que ja li agradava la pesca. Així doncs va començar acompanyant a feinejar a l’Enric Casadevalls, un bon amic de la família; al principi l’acompanyava per plaer, a fer el calamar i el roger, i a poc a poc en va anar aprenent.

Com que Enric ja practicava arts menors de pesca, doncs aquest gust li va quedar, i això és al que es dedica a dia d’avui.

Va estudiar el grau superior de transport marítim i pesca d’altura, que és el que els demanen per a tenir la titulació de patró d’altura, i com que als estudis ja hi han assignatures relacionades amb la pesca, finalment es va decidir i es va especialitzar en això.

Durant un mes va sortir amb un parell de teranyines de la mateixa Escala, més aviat per a poder fer les hores de pràctiques del que havia estudiat. Un cop obtinguda la titulació, com que a ell el que li agradava era la pesca d’arts menors, va canviar i va anar a Palamós amb una barca a pescar llagosta i allà va passar tota la temporada d’estiu amb ells.

Finalment, va fer un cop de cap i va comprar la seva pròpia barca, la “MIQUEL I MIREIA” i des d’aquest gener que treballa per compte seva. Durant aquests sis primers mesos segueix sortint acompanyat per l’Enric, que tot i estar jubilat encara és jove i amb ganes de sortir a mar, i així, Toni té l’oportunitat d’acabar d’aprendre l’ofici de primera mà a més que anar dos sempre és més segur.

El que més li agrada de tot el que ha feinejat d’ençà que va començar a anar a pescar, és anar a la llagosta, i potser també el calamar.

“la sensació de veure pujar les llagostes d’1 i 2 kg, dins l’armellada que deixes unes hores dins de mar és el millor que hi ha.”

Amb la seva barca té la tendència d’anar més tirant cap a la roca, fent el que es diu una pesquera de peix de roca, que és molt variat, trobes molles, escorpores (o escorpes), cap roig, … i el que més li agrada: alguna llagosta!

El dia de l’entrevista, com que no havia fet gaire bon temps, havien calat des del trencabraços cap al salpatsi, arran de penya-segat, per poder posar la xarxa al net, és a dir amb fons de sorra, i així l’endemà al matí recollir la xarxa sense problemes.

El parte també el mira, com la majoria dels pescadors, al Windfinder i al Windguru, i entre ells també van comentant, com ho veuen uns i altres, tot i que la darrera decisió sempre la pren cada un.

A l’Escala, comenta, si hi ha garbí, poden sortir perquè queden una mica a recés, no com a Roses o Palamós que els hi toca més obert. Així doncs que a l’estiu, que sempre entra un garbinet en caure la tarda ells poden seguir sortint.
Però amb la tramuntana els hi passa a la inversa, ja que des de l’Escala no poden sortir, en canvi d’altres ports sí.

D’històries a cada un li passa una de diferent, Toni, recorda que justament el primer dia que van calar una xarxa, davant de Sant Pere Pescador, van anar a llevar-la i es van trobar que els galls (les boies que marquen la situació dels extrems de la xarxa) estaven tallats.
Van haver de rempollugar amb una àncora, la tira que quedava penjada, per poder-la recuperar. Però va ser un problema gros, perquè l’enganxes del mig i per pujar-la a la barca et queda embolicada i després és una feinada, però per lo menys la recuperes.

Ens explica que normalment marquem els galls, que porten una plomada d’uns 20 kg a sota, amb el GPS a un plòter, i sobretot si ha de fer mal temps. També hi ha qui ho mira per senyes de la costa, però això només funciona si ets prop de terra, perquè a mig de mar és gairebé impossible.

(En aquestes transcripcions, hem intentat preservar la manera d’expressar-se de cada pescador.)