Salvador Pagès, quasi va néixer en una embarcació, bé és una manera de parlar, el que vol dir és que ja anava a pescar amb el seu pare de ben petit, primer als estius, i després ja cada cop més sovint.
El que realment passava és que no li interessava l’escola…, i per tant de ben jovenet li van preguntar si volia aprendre a fer nusos, i com que ell en va estar encantat de la vida, doncs li van donar una agulla i es va posar a aprendre ja fer nusos. Així que amb 12 anys ja remendava i ja feia xarxes noves.

Va aprendre l’ofici amb el seu pare i també amb els oncles. Posteriorment va anar una temporada a la pesca de la tonyina, i també va estar treballant sis mesos el palangre de superfície, amb Soques Costa Brava, que era de l’Escala, però a part d’això, es pot dir que gairebé sempre ha treballat per a ell mateix.

Ens explica que actualment els joves no volen aprendre, que ho consideren massa dur, tot i que ell està disposat a ensenyar tot el que sap. Els altres pescadors diuen que en Salvador és com un llibre obert, tothom que vol saber alguna cosa li pregunta a ell. Ell ha ensenyat a armar xarxes a d’altres pescadors, s’asseu i amb molta paciència els hi va explicant (diuen que té més paciència ell explicant, que els pescadors aprenent). 

Per treure-li importància al tema, Salvador ens explica que qui li va ensenyar a ell també en tenia molta, de paciència: “aquell home, Francisco Bigarós, era un fenomen, un crack, era molt bo. En Nelo també va venir a casa i em va ensenyar a remendar i llavors també estava el meu oncle Sidru (que en pau descansi) que em va ensenyar a armar…” Així doncs tot allò que a ell li van ensenyar ho vol transmetre de la mateixa manera.

Comenta que sempre s’ha dedicat a pescar de manera artesanal. Tot i que va anar un parell d’anys a l’encerclament, ja que a casa seva tenien una teranyina, sentia que hi havia massa gent sobre del barco, i per al seu gust el millor a bordo són una o màxim dues persones: “tot el que passi d’aquí, sobra; dos ja és multitud…”

Ell es dedica principalment a la sèpia i al roger, i potser si es reactiva una mica, al lluç i alguna cosa barrejada que surti, tot i que diu que anys enrere com que hi havia molta més varietat, tenia moltes més espècies objectiu i sortien milles enfora a pescar: lluç, raps, lluernes, llenguados, rom, turbot, sèpia, roger… Ara, a part de que tenen imposada una temporalitat, hi ha algunes espècies que ja no les poden anar a buscar, perquè pràcticament han desaparegut, o be han anat tant a menys que no surt a compte perseguir-les.

Amb el que porta de carrera de pescador ha tingut ja quatre barques. En tenia una que anava a la petxina, però que llavors la va canviar per una de més grosseta, que ara és a l’Estartit. Més dues barques de marisqueig, per anar a la tallarina i l’altre a la lluenta, a la “conxa fina” que li diuen a Espanya, però amb aquesta pescava a l’Estartit…

Sempre surt sol, tot i que comenta que, evidentment, és més segur anar dos, però que s’hi ha d’anar molt ben avingut, clar “és molt difícil trobar una persona que estigui al nivell de l’altre“.

“La meva barca té una mida que jo la puc portar, tot i que si ets més jove, pots portar barques més grosses, perquè vas amunt i avall com un pop i pots fer molta feina, però jo amb la que tinc ja hi vaig bé”

Però clar, hi ha dies en que carrega ell sol les xarxes, surt a pescar i només que pesca brossa, o meduses, o el cranc blau, que és una espècie invasora i sembla que ho està destrossant tot, o bé dies en què l’enganxa el mal temps i això sí que evidentment ja no li agrada tant, perquè com diu llavors li toca ballar amb la lletja, “la más fea del baile” que diuen. Per tant és molt important consultar el parte abans de sortir, el Windguru o el Windfinder, que són portals meteorològics que la majoria de pescadors consulten, “i sort en tenim perquè anys enrere cada cop que sorties d’alguna manera te la jugaves a què t’enganxés el mal temps. Ara et mires el parte des de terra, i si ho veus clar, llavors surts. A vegades passa que vols sortir, perquè fa molts de dies que no surts i tens el mono i…. error!, et toca ballar amb la lletja; Penso que s’ha de fer cas de l’aplicació, ja que encerten molt”

Salvador és feliç a sobre la seva barca Marina, li agrada qualsevol feina relacionada amb la pesca, tot i que apunta que, evidentment com més gaudeix, és de sortir amb bon temps, “i a més si surts i agafes peixos i fas el jornal, doncs això dóna molta satisfacció”

(En aquestes transcripcions, hem intentat preservar la manera d’expressar-se de cada pescador.)