Climent Oliveira diu que “no fa gaire” que és pescador, bé de fet fa uns deu anys que té barca, però que s’hi dedica en serio doncs des de fa 5 o 6 anys.

Explica que ja de ben petit que li agradava el mar i sobretot la pesca, que fins i tot creu que la seva primera foto és amb una canya de pesca. No deixa de ser curiós doncs dins la seva família no hi ha cap relació professional amb el mar, amb pescar sí, esportivament clar, però amb treballar a la mar, no hi ha cap precedent. Tot i això ell somiava tenir una barca de pesca.

Climent es va professionalitzar i especialitzar amb el busseig, però diu que com que les feines de busseig, com tantes d’altres, són feines que van i venen, necessitava complementar-les amb una altra que pogués anar compaginant i d’aquí que finalment decidís comprar una barca i fer-se pescador.
Quan li surt una feina de submarinisme deixa la barca de pesca i s’està un o dos mesos fora, treballant de bussejador de construcció embarcat en mig del mar, en alguna plataforma petroliera; després un cop de volta a casa agafa la barca i torna a sortir a pescar.

La barca amb la qual va començar a feinejar, l’Elisa, li va revendre un amic seu, que després d’un temps havia de plegar i en oferir-li la possibilitat de quedar-se-la, all va fer un cop de cap i li va comprar.
Arran d’això, va travar coneixença amb el pescador que li havia venut la barca al seu amic; i es van entendre tant, que l’acompanyava a mar, li explicava trucs, i ell n’anava aprenent, així que al final va ser aquest pescador qui en definitiva li va ensenyar l’art de pesca. Al principi hi perdia calers, perquè fa falta un aprenentatge important i vol temps, doncs com tot ofici, té els mètodes.
Sempre ha practicat arts menors de pesca, va començar amb el palangre però que ara es dedica més a la xarxa, tot i que ho segueix compaginant amb el palangre i amb la potera, la pesca del calamar, sobretot a l’estiu.

Avui dia té ja una segona barca, que s’adapta millor a les seves necessitats.

Reconeix que és un ofici que realment t’ha d’agradar, perquè si no és difícil de portar-lo endavant. Per com ell ho entén, t’ha d’agradar molt i molt, si no, és complicat de dur a terme.
També s’ha de tenir en compte el factor de que és una feina molt inestable, per exemple a l’hivern hi ha vegades que amb mesos potser només surts dues o tres vegades, i que a sobre potser aquells dies no agafes peix… En canvi a l’estiu és molt més agraït, hi ha vegades que (pel temps o per la pesquera), es pot dir que són molt agraïts, són dies que et compensa a d’altres que dius: “Què faig jo aquí?”

A pescar quasi sempre surt sol, tot i que de vegades per plaer l’acompanya el seu pare o algun amic. Els seus fills de moment són molt petits (10 i 2 anys) per a veure si els hi agrada, tot i que ja l’han acompanyat alguna vegada i sembla que gaudeixen molt.

Per a mirar el temps, Climent fa servir dues aplicacions de mòbil, el windfinder i el tiempo.es. Una és per mirar el vent i l’altre per mirar les onades i com aquestes evolucionen.

Una vegada li va passar que va agafar el calament de les nanses del pop (la corda mare), amb l’hèlix, i era a principis del mes de març… Es va haver de tirar a l’aigua, despullat (per poder-se posar alguna cosa seca després!), i com que s’estava fent de nit, gairebé pel tacte va haver d’anar desenredant a poc a poc. Suposem que el seu entrenament com a bussejador professional aquest cop el va ajudar molt.

Aquests tràngols es passen, quan agafes un peix excepcional, no pel que et puguin donar, que serà més aviat poc, doncs peixos molt grossos són difícils de vendre, si no per la il·lusió que et fa, que és molt gran, i això si que és important.

La pesca de la sèpia, que és una de les espècies a les quals es dedica, aquest any ha estat una mica laboriosa per als de la zona de l’Estartit, doncs hi havia “pel” a la platja, que és com una alga que s’enganxa un cop poses la xarxa, i després has de deixar-la com una setmana al ras fins que es netegi… En aquest casos, Climent aprofita per anar a pescar peix d’escata, pagell, orada, pagre, i així anar fent la temporada.

(En aquestes transcripcions, s’ha intentat preservar la manera d’expressar-se de cada pescador.)